Sí, per fi he complit un dels meus desitjos: veure la cremà de la Foguera Oficial des del balcó de l’Ajuntament. En primera fila, amb la flama en la cara, suportant graus i graus… Gaudint de l’art fet foc.
Com ho he fet? Amb sort. Parlava al post anterior, fa hores, de la meva baralla per veure aquesta cremà. Així és la vida, capritxosa com ella sola. Siga com siga, he gaudit com la que més. Ara toca fer balanç de les Fogueres 2008. Però això un altre dia. Hui, encara, estem de festa. La nit de la cremà no s’ha acomiadat.
Com diu l’himne de les Fogueres:
Ja s'alcen les flames camí del cel i ronquen les traques al seu content com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosel.
És la Festa del Foc la més radiant, nascuda del poble que sap goçar, decidits volem tots sense dubtar fer d'Alacant una ciutat triomfant.
En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons d'eixos ben grossos i bons des de les dotze en davant. I se pinta el cel de roig, el qui ronda una fadrina té que dur-li si és galant la seua coca amb tonyina.
Veniu xiquets i cantem la fermosura d'Alacant, la que ja és com tots sabem la millor terra de Llevant.
Sí, clar que sí, Viva Alacant!
Una nit en imatges:
Vídeo des de l'Ajuntament
Foguera instants abans de la cremà
Foguera en plena cremà
Foguera infantil feta foc
Belleses d'Alacant i representants de València, Castelló i Múrcia
Més de noies (amb l'alcalde), ara per davant
Base de l'obra de Fran Esplá
Estructura ferma de fusta que va tardar a caure
L'Audiència Provincial (al fons) en flames (il·lusió òptica)
I, és evident, la tradicional banyà
2 comentarios:
No coneixia que havies estat a la balconada vip, me n'alegre molt.
Unes festes aquestes amb molta personalitat. I que gràcies als meus avis he tingut el plaer de conèixer des de ben menut. Ells no eren d'Alacant, jo tampoc, però em van transmetre la bellesa de la Festa i l'estima per la ciutat.
Hui, quan l'avi ja mai tornarà, estar a prop de les Fogueres és una manera de recordar-lo...
"Som fills del poble, que te les chiques com les palmeres de junt al mar.
Son molt airoses, molt reboniques,
i fan quan volen riure i plorar"
Pues sí, Xavi. Bueno, más que en el balcón VIP... estuve en el balcón a secas. Allí sólo entran «enchufaos». Y lo peor no es eso (que es lógico), lo peor es que a los alrededores de la plaza sólo acceden los ávidos de banyà. Como dicen por ahí: «Una hoguera de todos, que disfrutan los más valientes/locos».
Publicar un comentario